menu

create account login

Guia pràctica sobre l’IRPF per a pimes i autònoms

L’impost sobre la renda de les persones físiques, IRPF per als amics, és un dels impostos més significatius per a la recaptació Espanyola. Un impost personal, progressiu i directe que grava els guanys obtinguts al llarg d’un any natural per totes les persones físiques residents en el territori espanyol.

 

Una mica d’història …

El precedent directe del que ara coneixem com IRPF és “la contribució general sobre la renda”, un impost que es va idear durant la Segona República Espanyola mitjançant l’aprovació de la llei del 20 de novembre de 1932 pel Govern de Manuel Azaña. Va entrar en vigor en el 1933. Gravava entre l’1 i el 7,7% totes aquelles rendes superiors a 100.000 pessetes.

Durant els anys 40 i 50 aquest impost es va anul·lar. L’IRPF tal com el coneixem data del 1978 després de la reforma fiscal del 1977. Des de llavors aquest impost s’ha anat modificant. La seva tendència general és de descentralització; la reforma de l’2007 atorga més recursos a les Comunitats Autònomes.

Tal com s’entén avui, el principal objectiu d’aquest impost és gravar la renda de les persones físiques de forma justa. És un impost progressiu, el que significa que a major ingrés, major percentatge s’aplica per calcular el pagament de l’impost. Hisenda fixa uns trams d’ingressos que determinen el percentatge a aplicar en el càlcul de l’IRPF.

 

Qui està obligat a pagar l’impost?

Totes les persones físiques que resideixen a Espanya. L’IRPF intenta adaptar-se a les circumstàncies concretes de cada persona o família; d’aquesta manera hi ha diferents col·lectius que poden desgravar: discapacitats, persones amb fills o persones a càrrec, persones grans … Són alguns d’ells.

 

Com es calcula aquest impost?

S’aplica un percentatge segons el nivell d’ingressos sobre el total de la renda anual. Segons Hisenda, la renda són tots els rendiments, guanys i pèrdues patrimonials:

– Rendiment del treball: Diners rebut a canvi de treball. Salari o prestació per desocupació.
– Rendiments de capital: Tots els diners que procedeix de béns, propietats patrimonials o drets. Per exemple el lloguer d’una casa.
– Rendiments d’activitats econòmiques: Els diners que obté una persona jurídica per la seva activitat econòmica.
– Guanys i pèrdues patrimonials: Riquesa obtinguda per titulars d’elements patrimonials. Per exemple les obtingudes per invertir en un fons d’inversió.
– Imputacions de rendes establertes per llei: Rendes immobiliàries i les de règim de transparència fiscal internacional, rendes per cessió de drets d’imatge.

 

Tots els ingressos rebuts s’han de comptabilitzar en el càlcul de l’IRPF. No obstant això, hi ha nombroses rendes exemptes a tributar. Algunes d’elles són:

– Acomiadament per cessament de treballador (s’estableix un límit).
– Prestacions per incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
– Prestacions i ajudes per maternitat i paternitat.
– Beques públiques.

 

Com afecta l’IRPF als autònoms i empresaris?

Aquest és un impost que grava sobre els guanys anuals de totes les persones físiques, de manera que els autònoms també estan obligats a fer-se càrrec d’ell.
Segons el règim en què l’autònom estigui acollit, presentarà la declaració trimestral de la seva activitat econòmica mitjançant una estimació objectiva amb el model 131, o amb el 130 si l’estimació és directa.

 

Atenció:

En aquests dos models és on es tributa l’impost IRPF. Si en la facturació trimestral s’han practicat les retencions de l’IRPF en més del 70%, l’autònom estarà exempt de presentar el model 130 al final del trimestre.

 

Des de la reforma laboral de l’any 2004, els autònoms amb rendes de fins a 15.000 € s’han de desgravar el 15%. En el cas dels nous autònoms (aquells que no hagin realitzat cap activitat professional durant l’any anterior) s’han de desgravar el 7% en els tres primers anys.

 

Per calcular l’import que s’ha de pagar a l’Agència Tributària cal aplicar el aquest % a l’ingrés facturat del trimestre i presentar-lo a la declaració trimestral per internet, mitjançant el PIN 24 Hores.

 

L’ autònom està obligat a aplicar la retenció de l’IRPF en totes les factures que realitzi a una altra empresa o professional. Per això, es reté els diners directament a les factures, i serà el pagador de la factura el que liquidarà l’import del tribut a Hisenda mitjançant els models 111 trimestral i el resum anual del 190.

 

De cara a l’Agència Tributària, les factures han de descomptar la retenció aplicada de la base imposable. Facturar amb Koalaboox simplifica aquesta tasca calculant el IRPF sobre la base imposable en un sol clic.

 

 

Comença a facturar amb Koalaboox!
Crea el teu compte gratuït aquí, a: Koalaboox o solicita información al 93 632 39 04.

 

L’autònom va pagant el seu IRPF cada vegada que emet una factura i al final de l’any, en el moment de fer la declaració de la renda, se li comunica a Hisenda els beneficis nets i l’import ja liquidat en concepte d’IRPF per poder ajustar en cas de que sigui necessari. Si la declaració de la renda surt “a retornar” vol dir que s’ha pagat més IRPF del que corresponia, si surt “a ingressar”, tocarà pagar per haver pagat menys IRPF del qual corresponia.

 

No tots els autònoms estan obligats a aplicar la retenció d’IRPF en les seves factures. Depèn de l’activitat econòmica:
– Els autònoms donats d’alta en el 1r epígraf d’IAE, no estan obligats.
– Les activitats professionals o artístiques sí que estaran obligades a retenir el 15% d’IRPF.
– Per als autònoms amb estimació objectiva per mòduls, la retenció que hauran d’aplicar a les factures serà de l’1%.
– Per a activitats agrícoles, ramaderes o forestals la retenció serà del 2%.
– Per a activitats ramaderes d’engreix porcí o apicultura s’aplica l’1%.

 

Per saber quin tipus de gravamen s’aplicarà en la declaració de la renda anual, cal conèixer el total d’ingressos realitzats aquest any. Després, segons el tram en el qual estaria l’ingrés, sabrem quin és el percentatge de retenció que correspon. Per al 2019 els trams i la seva retenció són els següents:

0 € – 12.450 € = 19 %
12.450 € – 20.200 € = 24 %
20.200 € – 35.200 € = 30 %
35.200 € – 60.000 € = 37 %
> 60.000 €= 45 %

 

L’IRPF és un impost progressiu, això implica que com més facturi l’empresari, més gran serà el percentatge a aplicar sobre els rendiments obtinguts. Per això és molt important determinar totes aquelles despeses deduïbles que permeten minorar la base imposable i conseqüentment situar-se en un tram o un altre per al càlcul del percentatge a aplicar.

 

Per a més informació sobre les despeses deduïbles pots llegir l’article sobre la renda 2018. Veure article.

 

Crèdit fotos: Koalaboox